dimecres, 4 de novembre del 2020

EL DUELO INFANTIL: COMO AYUDAR AL NIÑO A AFRONTAR UNA PERDIDA


EL DUELO INFANTIL

La pérdida de un ser querido en niños en edad de Escola Bressol

Nuria Rivera.

El DUELO: Es el proceso de adaptación emocional necesario, la reacción, ante cualquier pérdida, ya sea esa pérdida una persona querida, un trabajo o una idea de salud.  Si nos vamos al diccionario de María Moliner nos dice  que es la “pena o aflicción”. El Diccionario de la RAE habla de “dolor, lástima, aflicción o sentimiento”.


Hay que tener en cuenta que los niños pequeños, sobre todo los que están en edad de ir a Escola Bressol no lo comprenden y hay que ayudarle con palabras que sí puedan entender. 

Tradicionalmente se habla de  ETAPAS DEL DUELO. Las resumiré en tres (aunque diferentes autores hablan de cuatro o cinco etapas).

1.       Fase de evitación/negación: es el shock emocional, incredulidad o negación ante la noticia de una perdida. Por tanto es una reacción normal, surge como defensa, pero genera un sentimiento devastador de tristeza en la que el llanto es su máxima expresión.

2.       Fase aguda/depresión: dolor, desinterés por aquello que antes nos agradaba. La rabia emerge y suscita angustia que se puede compensar con la búsqueda de culpables para reparar la falta. Pueden aparecer episodios depresivos, apáticos que afecten a otras actividades de nuestra vida (en el adulto, por ejemplo en la relación con la pareja, los amigos, el trabajo)

3.       Fase de resolución/aceptación: se asume que la pérdida es inevitable, se recolocan los afectos generando un reajuste con la vida. Se produce un cambio de visión: se acepta la realidad de la pérdida, se experimenta el dolor (adecuado y suficiente) y todas las emociones que se suscitan. No se reprime lo emocional y hay una adaptación a la nueva situación. Aceptar no es olvidar. Es aprender a vivir en la nueva situación.

Cuando hablamos de ELABORACIÓN DEL DUELO nos referimos al proceso desde que la pérdida se produce hasta que se supera y cada cual necesita su tiempo y lo expresa como puede: llanto, rabia, mal humor, enfado… pero también necesidad de hacer algo, ayudar a otros, hablar de lo que le pasa sin huir del dolor. Solo la perspectiva del tiempo hace el dolor más llevadero. Y sin darnos cuenta se llega a un momento en el  que puede verse el bosque más que el propio árbol. Se consigue paz y tranquilidad.

En cuanto a los niños pequeños, es importante decirles la verdad de lo que ocurre con palabras simples. Las manifestaciones que pueden expresar pueden ser diversas y pueden variar desde problemas de sueño, angustia, comportamientos regresivos a miedos o conductas que antes no estaban.

El duelo de un ser querido (la madre, el padre o cualquier otro cuidador o familiar significativo) es un proceso, el dolor no desaparece ni es menor aunque se prevea el desenlace. Por este motivo es muy adecuado trabajarlo antes con los niños para que puedan entenderlo y anticiparlo.

Si prevemos que el final está próximo, o que la enfermedad está muy avanzada, antes de fallecimiento se le puede pedir al niño su colaboración en pequeñas tareas.

Sin embargo,  el duelo puede complicarse en algunas situaciones no solo por la dificultad de aceptación del adulto que ha de ayudar y acompañar al niño, sino por situaciones de su entorno y actitudes no trabajadas con antelación.

Se aconseja no mentir nunca al niño sobre lo sucedido (o lo que está por venir), explicar con palabras que pueda entender y, si es posible, favorecer que, a su manera se pueda despedir.

Para trabajar el duelo con los niños pequeños existen cuentos, literatura infantil de la que nos podemos servir para ayudar al niño a comprender el concepto de la muerte.

En librerías y en internet es fácil encontrar mucha diversidad de CUENTOS que trabajan el concepto de la muerte de un ser querido y la superación del duelo infantil. Asimismo hay multitud de páginas web dedicada a este tipo de literatura.

Presentación de un resumen sobre el duelo en diapositivas aquí.


dijous, 2 de juliol del 2020

QUINA CANÇÓ VOLEM ESCOLTAR?

Recurs educatiu per a afavorir el desenvolupament del llenguatge 


Elaborat per la logopeda del CDIAP Marisa Cárdenas

dimecres, 10 de juny del 2020

APERTURA PROGRESSIVA DEL CDIAP MOLLET


A partir del dilluns 8 de juny d’enguany, el CDIAP MOLLET reprén l’activitat professional presencial de forma progressiva i amb cita prèvia, seguint el pla d’actuació front al covid-19 que determina les mesures de protecció per a garantir la seguretat sanitaria dels usuaris i professionals.

Se seguirà prioritzant la modalitat de teletreball en aquelles tasques que es puguin portar a terme per aquest mitjà.

Cliqueu en la imatge per a més informació.



diumenge, 7 de juny del 2020

HABLAR A LOS NIÑOS SOBRE LA DISCAPACIDAD

¿Cómo hablar a los niños sobre la discapacidad?

Os presentamos una propuesta de cuentos dirigidos a niños pequeños*, de orientación inclusiva, para ayudarles a comprender la discapacidad.

* Extraído del Blog "Adoradas pequeñeces"




"TOCAR LA LLUNA"

CONTE INFANTIL
Presentat per la logopeda Marisa Cárdenas del CDIAP MOLLET


dijous, 14 de maig del 2020

JOCS BUCOFONATORIS

Dirigit a infants del CDIAP amb dificultats de parla*














Recurs educatiu creat per la logopeda Marisa Cárdenas del CDIAP MOLLET.
* Feu ús preferentment per indicació professional.

dimecres, 13 de maig del 2020

REFLEXIONS SOBRE LA SITUACIÓ DE CONFINAMENT EN ELS INFANTS

L’actual situació de confinament, les restriccions, els canvis laborals i l’aïllament social pot tenir efectes psicològics tant en els adults com en els infants. Amb aquest document voldria ajudar-vos a entendre què pot estar passant als vostres fills per tal que pugueu donar resposta a algunes de les necessitats que puguin tenir.

Que li passa al meu fill/a?

Els vostres fills han trencat amb les seves rutines, horaris i activitats habituals. Han deixat de socialitzar-se amb altres nens, ja no van al parc ni surten al carrer, no van a l’escola i el seu nivell de joc lliure i d’activitat física ha disminuït. Tots aquests canvis poden provocar en alguns nens efectes diversos. Els infants més susceptibles a aquests canvis poden mostrar símptomes de malestar, estar més irritables, làbils, ploraners, mandrosos, apagats o, ben al contrari, molt moguts, enfadats o no fer cas. Alguns tenen problemes per regular la son, la gana, etc. Aquests dies hi ha nens que els costa més fer cas, que no volen anar a dormir sols o a l’hora de sempre, que estan mandrosos als matins, volen veure més televisió o la “tablet” i alguns no volen participar autònomament en activitats diàries com el vestit, la higiene o l’alimentació.
Per ajudar-los, és necessari comprendre perquè estan actuant d’aquella manera concreta. Entendre per què plora, què és el que està expressant amb seva actitud o què hi ha darrere d’un comportament concret ens ajuda a donar una resposta ajustada a les seves necessitats. Potser necessiten més activitats estructurades, límits més ferms, més horaris i rutines o entendre què està passant actualment. 


Com podem ajudar-los?

1. Què ens passa aquests dies? Sovint aquests dies els adults estem sotmesos a preocupacions, pors, incerteses laborals, al teletreball en un espai domèstic on hi ha també els fills que ens reclamen... És important respirar fons, mantenir la calma i sostenir els límits que ajudaran als infants a estructurar-se, estar tranquils i segurs. Alhora, haurem de ser més flexibles davant d’una situació tan inusual que implica necessàriament fer excepcions. Aprofitem aquests dies que ens permeten passar moltes estones junts i compartir vivències, però no perdem de vista els límits i les rutines que tant ajuden als menuts a desenvolupar-se i créixer en un entorn segur, previsible i ordenat.


2. Observar i reflexionar per entendre’ls abans d’actuar: És important observar, preguntar què els passa i escoltar el que ens diuen tant amb les paraules com amb la seva actitud i la seva expressivitat psicomotriu. Per què plora? Per què no para quiet? Per què no vol dormir sol? Preguntem-nos Què m’està volent dir amb això? Què necessita i com puc ajudar-lo?

3Un cop explorem com se senten (té por, està enfadat, està reclamant atenció perquè està avorrit...) ajudem-los a prendre’n consciència. Reconeixem el que els passa, validem les seves emocions i transmetem calma i seguretat per a què se sentin protegits. Si podem, hem d’evitar que escoltin notícies desesperançadores o que ens vegin abatuts o desbordats. Si ells ens veuen insegurs, poden dubtar de si ens podem fer càrrec d’ells en una situació tan particular.

4. Mantenir bons hàbits i una rutina: La rutina organitza, estructura i dóna seguretat. Saber què he de fer ara i què faré després m’ajuda a estar tranquil, a anticipar-me i posa ordre a l’entorn i a les persones. Per mantenir una rutina ens ajudarà moltíssim tenir un calendari visible per a tots. Definir a quina hora ens llevem, dinem o anem a dormir és important per dinamitzar i organitzar el contínuum del temps que provoca la situació de confinament. La rutina i el descans també són importants per als adults. Nosaltres també ens hem de cuidar i seguir uns horaris, unes rutines, assegurar-nos el descans i facilitar-nos algun moment de desconnexió.

Un exemple d’un dia del calendari pot ser el següent:

DILLUNS 

Esmorzar
Vestit i higiene: Ells sols i amb la mínima ajuda! Mirem el calendari
Activitat estructurada d’aprenentatge (escola) a taula 
Estona de joc lliure
Dinar
Descans
Activitat corporal i de moviment 
Berenar
Estona de jocs en família
Dutxa
Sopar
Conte i a dormir

Consells per al dia a dia:

  • -  Marqueu un horari fixe per llevar-se, per als àpats i per anar a dormir. Si els manteniu evitareu haver de negociar cada dia el mateix. En els calendaris els àpats organitzen, posen un abans i un després. Ara no toca, toca després de dinar, per exemple. Feu coses diferents els caps de setmana!

  • -  Aprofiteu per fomentar l’autonomia en les activitats de la vida diària. Aquests dies teniu més temps per a què es vesteixin sols, es rentin les mans, les dents, també per a què puguin menjar sols, tallar amb forquilla i ganivet. Això fa que es mantinguin actius, que es facin càrrec de les seves coses i omplin el temps amb una activitat quotidiana.

  • -  Fomenteu la seva participació en les tasques domèstiques: que es facin el llit, que reguin les plantes, que estenguin la roba i la dobleguin, que parin taula, freguin plats i cassoles, que us ajudin a cuinar!

  • -  Les tecnologies són un recurs que tenim a l’abast i que sovint fa que els infants quedin tranquils i menys demandants. Recordeu que no és recomanable per a menors de 6 anys l’exposició a pantalles i que, si en fan ús, ha de ser d’una manera regulada. Hem de limitar l’ús dels dispositius electrònics i escollir quins recursos consulten o veuen i tenir clar quin és l’objectiu: És per a què aprengui? És per a què es distregui?

  • -  Expliqueu als vostres fills què està passant amb seguretat i de manera que ho puguin entendre. No donar ni més informació ni menys de la que necessiten. Molts cops ells es fan un relat lligant la informació que escolten dels adults i que veuen a les notícies. Aquest relat pot no ajustar-se a la realitat i això els pot generar angoixa i por. El Col·legi de Psicòlegs de Catalunya ha elaborat un conte anomenat La Rosa Contra el Virus que és una bona eina per a què els infants entenguin el que està passant actualment.

  • -  Feu activitats variades i fomenteu que ells pensin activitats per fer i ajudeu-los a dur-les a terme.

  • -  Feu videoconferències amb els familiars i amb els companys de l’escola; els ajudarà a seguir connectats amb l’exterior.
  • -  Demaneu activitats d’aprenentatge a l’escola; segur que ja us estan assessorant sobre activitats i materials que podeu emprar per seguir el currículum acadèmic.

  • -  Fomenteu les activitats creatives com pintar, cantar, tocar instruments, ballar, fer teatre, disfressar-se, fer titelles...

  • -  Intenteu mantenir un nivell d’activitat motriu. Els nens necessiten moure’s per seguir desenvolupant competències motrius i per descarregar. Podeu ballar i fer coreografies, gimcanes, jocs d’equilibris, mirar algun vídeo de ioga en família...

  • -  Aprofiteu per fer coses en família, explicar contes, veure pel·lícules, jugar a jocs de taula o de pistes, mirar fotos, fer un àlbum familiar o un arbre genealògic, fer manualitats o cuinar plegats.

  • -  Demaneu-me assessorament en activitats si necessiteu idees per facilitar el desenvolupament del vostre fill/filla i per a què segueixi millorant les àrees en les quals té dificultats. 


  • 10 d’abril 2020 Mollet del vallès
    Marta Iglesias Campo Terapeuta Ocupacional (col. núm. 005) i Psicomotricista del CDIAP MOLLET