CDIAP MOLLET

dilluns, 11 de maig del 2020

ACTUA NATURALMENTE

Juegos de dramatización para el desarrollo del lenguaje, el habla y la atención*.

Publicado por CELLprácticas
*Uso preferente por indicación profesional.

TRAUMA I RESILIENCIA EN ELS INFANTS, EN TEMPS DE CORONAVIRUS

Segons estudis realitzats per experts sobre l’efecte traumàtic que pot tenir la malaltia del coronavirus hi ha evidència científica que demostra les seqüeles a curt i mig termini sobre la salut psíquica dels infants.

Es per aquesta raó que cal dur a terme un seguit d’actuacions per prevenir al màxim aquests efecte.

Els especialistes en psicologia de crisis ofereixen pautes preventives per poder parlar amb els infants i reduïr l’estrés que els pot generar no solament pel que viuen sinó el que s’agreuja per la sobre informació mediàtica i que sovint presencien.

Sabem quins són els punts clau en els que hem d’incidir:

Ajudar-los a entendre perquè han d’estar a casa. Si se’ls fa ser coresponsables i protagonistes de com ajuden així i contribueixen a mitigar la pandèmia, té un efecte social important en els nens.

La informació ben donada te un efecte ansiolitic. Cal mantenir-los informats, de manera oberta i directe per oferir-los una sensació de seguretat i reduïr la por.

Explicar-los de manera adequada a la seva edat. Protegir-los de l’excés d’informació. Respondre a les seves preguntes. Comprovar quina informació tenen i corregir el que no es correcte. Estar alerta del que els espanta més. No mentir-los mai, evitant l’alarmisme però tampoc minimitzar.

Reduïr la por, els hem de transmetre que les persones que en tenen cura saben be com cuidar-los i com protegir-los i que els metges ja saben que cal fer si es contagien. En cas de donar positiu en el test de detecció caldrà explicar-los quines mesures cal prendre de mes.

Ser coherents entre el que els diem i el que fem. Si reaccionem desmesuradament des del punt de vista emocional serà traumàtic pels nens

Es fonamental que els pares portin de la millor manera saludable l’ansietat per la pandèmia ara i després del confinament . Cal poder controlar la por i tolerar la incertesa de l’esdevenir, així s’ajuda als nens a estar preparats per afrontar les incerteses pròpies de la vida.

Cal evitar els pensaments negatius sobre el futur, si mes no, no compartir-ho amb els nens. Quan els grans no son conscients de les seves dificultats es mes fàcil que transmetin l’ansietat als nens.

La manera d’afrontar aquesta situació dependrà de molts factors i l’efecte que tingui també serà molt particular però cal que podem detectar quan esta tenint un efecte desbordant pel nen i que cal poder atendre per evitar seqüeles a curt i mig termini.

Si observem als nostres fills podrem percebre quan estan molt ansiosos, si pregunten continuadament per la malaltia, o si no es volen separar de nosaltres i ens segueixen arreu de casa. Si els veiem massa sovint de mal humor, irritables, que fan rebequeries per a qualsevol motiu. Si tenen problemes per dormir.

Acceptar la realitat. Els nens des de ben petits tenen la possibilitat de compensar les exigències que els adults els van imposant, dominant en un espai que son ells els qui en tenen l’omnipotència i aquest es el joc. Juguen per plaer però també perquè els permet poder expressar emocions com la ràbia i l’agressivitat. També els permet controlar l’ansietat que els produeix determinades situacions o conflictes.

El nen juga també per poder comunicar, expressar, i es per això que malgrat el seu llenguatge expressiu estigui poc desenvolupat, podem saber que senten i com viuen aquesta situació, observant, sense interferir, en el que ens diuen quan juguen. Desprès, els podem ajudar a posar nom al que senten i es mes fàcil que puguin aconseguir un millor benestar.

Si ajudem als nens a adaptar-se a aquesta situació d’estrès podem contribuïr a fer-los mes forts si es pot viure com un repte i no com una amenaça, millorant la seva resiliència (es la capacitat dels essers humans per superar situacions adverses),

Signes que ens podrien preocupar

Però també es important que coneguem els signes de trastorns per estrés traumàtic, especialment amb els nens que tenen mes risc .

Segons el DSMV entre els desencadenants de trauma psicològic hi ha determinades circumstancies que amb mes probabilitat deixen seqüeles traumàtiques si s’ha produït la malaltia o mort d’un familiar.

Segons el document aprovat pel COPC (11 de març del 2020) l’objectiu es poder detectar el problema i intervenir el mes aviat possible. Els nens no poden reflexionar sobre si mateixos i necessiten ajuda per millorar el seu estat emocional.

Els símptomes que pot presentar un infant son:

Emocionals:

Inseguretat, preocupació en excés sobre la mort
Ràbia
Depressió, tristesa permanent
Ansietat,

Cognitius:

Baixa tolerància a la frustració.
Creences negatives sobre si mateix o els altres.

Conductuals:

Enuresi(encopresi).
Impulsivitat.
Agressivitat.
Pèrdua d’hàbits adquirits.
Comportar-se com un nen mes petit.

Fisiologics i/o psicosomàtics:

Alteració de la son, malsons .
Problemes en l’alimentació, digestius.
Problemes en la pell.
Mal de cap.

Quan observem aquests signes en els nostres fills es molt important comptar amb l’ajuda dels professionals especialitzats.

Si els infants son atesos al Cdiap convé posar-se en contacte amb el professional de referència.

Avui 21https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/com-explicar-als-infants-motius-laillament-quarantena-pel-coronavirus

En aquest enllaç tenim tota la informació concreta i adient per explicar als infants que es el coronavirus i quines mesures hem de prendre per protegir-nos.

file:///C:/Users/EVA/Downloads/Datos%20adjuntos%20sin%20t%C3%ADtulo%2002413%20(2).pdf

En aquest enllaç es fan propostes de joc dirigit a nens amb Tea, però que són molt adients per a tots els nens.

Abril-2020

Autora: Eva Gibert, psicòloga del CDIAP MOLLET

IDEES I ACTIVITATS DURANT EL CONFINAMENT

IDEES I ACTIVITATS PER DUR A TERME ELS DIES DE CONFINAMENT PER ALS INFANTS QUE ASSISTEIXEN AL CDIAP MOLLET

L’actual situació de confinament dels infants fa que passin moltes hores a casa. Amb aquest document pretenc donar-vos idees per fer amb els vostres fills i filles. N’hi ha que s’adequaran a la seva edat i interessos i d’altres que no. Escolliu els que us vagin bé.

Activitats relacionals i de contacte amb l’exterior:

- Feu videoconferències amb els familiars i amb els companys de l’escola, els ajudarà a seguir connectats amb l’exterior a vegades els nens no saben què fer o dir a les trucades, podeu demanar als avis o als familiars que els expliquin un conte.

Activitats de caire lectiu:

- Demaneu activitats d’aprenentatge a l’escola, segur que ja us estan assessorant sobre activitats i materials que podeu emprar per seguir el currículum acadèmic.

- Treballeu l’escriptura fent un diari del que fan cada dia. Podeu escollir el millor moment del dia i explicar el per què de l’elecció i afegir una foto il·lustrativa.

- Fomenteu la imaginació inventant un conte o una història. Cada dia podeu fer una frase o cada capítol el fa un membre de la família. Quan s’acabi el

confinament haureu de buscar un final!

Activitats creatives:

- Fomenteu les activitats creatives com pintar, cantar, tocar instruments, ballar, fer teatre, disfressar-se, fer titelles, fer una cabana amb llençols...

Activitats corporals i amb moviment:

- Intenteu mantenir un nivell d’activitat motriu. Els nens necessiten moure’s per seguir desenvolupant competències motrius i per descarregar. Podeu ballar i fer coreografies, gimcanes amb punts i proves, circuits, jocs d’equilibris, mirar algun vídeo de ioga en família.
- Jugar a fet i amagar per casa.

- Tela d’aranya: Amb un cordill fer com una tela d’aranya i creuar a l’altra costat sense tocar. També es pot fer en un cubell i jugar a agafar coses sense tocar.

- Podeu fer proves i caminar de puntetes pel passadís, d’esquenes, amb els ulls

tapats, jugar a les estàtues, anar a peu coix, amb els peus lligats, fer tombarelles, la croqueta, salts...
- Podeu jugar amb teles i fer gronxadors, arrossegar-vos...

- Podeu jugar a futbol amb coixins.

Activitats manipulatives i sensorials:

- Cuinar! Podeu fer galetes, un pastís, massa de pizza, pa... Totes aquestes activitats impliquen equilibri, precisió, manipulació, força i destresa a nivell d’extremitat superior, pinces molt variades i tenen la recompensa final.
- Fer construccions. Si teniu peces, anar fent entre tots torres d’objectes quotidians.
- Pintar un quadro gegant! Podeu fer servir aquelles estovalles que venen als supermercats per folrar les taules grans en dinars col·lectius. Ja teniu el vostre quadre de “Tot anirà bé”?
- Amagar objectes petits en una safata amb cigrons, mongetes o llenties seques i amb els ulls tapats trobar-los amb el tacte.
- Endevinar amb els ulls tancats quin objecte tenim entre les mans (raspall de dents, moneda, cullera, claus, etc.).
- Fer instruments! Pots de iogurt líquid amb coses a dins per fer una maraca.

- Fer legos, puzles, plastilina, fang... Pasta de farina aigua i sal!

Activitats en família:

- Aprofiteu per fer coses en família, explicar contes, veure pel·lícules, jugar a jocs de taula (dòmino, mèmori, cartes, parxís...), d’enginy o de pistes, mirar fotos, fer un àlbum familiar o un arbre genealògic, fer manualitats o cuinar plegats.
- Feu un mapa gran de la casa amb totes les habitacions i per torns amagueu coses i qui les troba les ha de marcar al mapa.

Activitats funcionals, d’autonomia i domèstiques:

- Aprofiteu per demanar que es vesteixin sols, que es dutxin amb la menor ajuda possible, practicar lligar els cordons de les sabates.
- Pensar receptes, fer la llista de la compra i cuinar-les!
- Parar i desparar taula.
- Posar alguna rentadora, estendre la roba i plegar-la.

- Encarregar-se de regar les plantes, posar més terra si cal. Podeu aprofitar per fer transplantament a altres testos. Són activitats que impliquen molta destresa manual, seqüenciació i coordinació.

- Fer-se el llit.

- Recollir cada vegada que canviem d’activitat.

Activitats per tornar a la calma:

- Abans d’anar a dormir explicar contes. Són un gran recurs a l’hora de passar una estona. Fomenten l’atenció, la interacció i ens ofereixen moltes possibilitats: jugar a representar-lo, fer alguns dels sons, buscar cançons, pintar dibuixos, fer titelles.

10 d’abril 2020 Mollet del vallès

Marta Iglesias Campo Terapeuta Ocupacional (col. núm. 005) i Psicomotricista del CDIAP MOLLET