diumenge, 23 de desembre del 2007

Proposta de Pietat per la Jornada

Voldria proposar un treball de recerca que es podria titular -Els "no" dels infants-
Es tractaria de fer una lectura del "No i els límits"des dels símptomes que sovint ens trobem en la clínica amb la petita infància : anorèxies precoces, disfuncions en el control d’esfínters, alguns trastorns de comportament lligats a actituts oposicionistes sistemàtiques (rebequeries, comportaments disruptius, etc.), trastorns de la son (nens que es neguen a dormir al seu llit, o bé, que no dormen gaire (aquest símptoma es presenta sovint amb bebes de pocs mesos de vida), detencions en el desenvolupament del llenguatge i dels aprenentatges( infants que no parlen, que no aprenen, que no creixen, etc.).

-Voldria dir això que els infants, a través dels seus símptomes diuen "no" a l’Altre que els demanda sense respectar els seus limits?.
-Podrian interpretar-se com intents de "separació" respecte al discurs de l'Altre, que aparèixen de forma simptomàtica en l’infant, en un intent de posar "limit" al gaudi de l’Altre que els angoixa?.
Es tractaria de estudiar si en aquests casos on s’hi observa aquesta fenomenologia "oposicionista", si la seva aparició es podria relacionar amb alguna patologia particular del víncle que des d’abans del naixement s'estableix entre el petit subjecte i l’Altre parental i causar disfuncions en el seu desenvolupament durant els primers mesos de vida. També si son disfuncions pròpies de una estructura en particular o bé es poden donar en totes les estructures de personalitat.
Per exemple , en la clínica sovint s’observa que darrera d’un nadó anorèxic hi ha una mare "que atiborra" com diria Lacan en el seu seminari 10 sobre l’Angoixa", on el desig de l’Altre es presenta amb una regulació fàlica precaria que no limitaria prou la irrupció del gaudi matern. Bé, també sobre els símptomes al voltant del control d’esfinters: no es veritat que sovint constatem que "el control" que vol exercir el nen sobre l’Altre no és més que un reflex en mirall de l’excès de "control "que l’Altre exerceix sobre el petit subjecte? (sovint son nens amb pares molt exigentes i superjoics en les seves demandes educatives, i poc respectuosos a escoltar i incorporar els "no" dels seus fills). Jo he observat sovint que quan els pares es queixen de que el seu fill no fa cas als seus "no", constato en l’observació clínica de la relació entre pares i fill que aquests tampoc fan gaire cas als "no" del seu fill, i és facil observar las tensions agressives que generen tals situacions de caire imaginari.
Be,sembla que seria una mica com capgirar el tema del no i els limits però jo crec que pot tenir molta connexió ja que la manca de "límits" per part de l’Altre parental tant des del dèficit com des del excès en l’exercici de l’autoritat, disciplina, pautes educatives, etc. tenen també la seva resposta simptomàtica en l’infant. Tot això es podria exemplificar amb vinyetes clíniques.
Tambe a nivell de psicologia evolutiva està la famosa "etapa del no" en el nen (crec que la situen normalment al voltant dels dos anys) de la que també es podria fer una lectura "estructural o analítica" desde la perspectiva del que representaria per a la constitució subjectiva (naixement d’un subjecte).
Bé tot això són preguntes que em faig però faltaria cercar bibliografia. De moment ho penjo en el blog a veure que us semblaria treballar també en aquesta linea a l’equip per presentar una comunicació en la Jornada. Si us interesa i teniu més idees o bé bibliografia sobre el tema digueu-m’ho.
Molt Bones Festes a tots! i Feliç any nou.
23/12/2007 Pietat