Segons estudis realitzats per experts sobre l’efecte traumàtic que pot tenir la malaltia del coronavirus hi ha evidència científica que demostra les seqüeles a curt i mig termini sobre la salut psíquica dels infants.
Es per aquesta raó que cal dur a terme un seguit d’actuacions per prevenir al màxim aquests efecte.
Els especialistes en psicologia de crisis ofereixen pautes preventives per poder parlar amb els infants i reduïr l’estrés que els pot generar no solament pel que viuen sinó el que s’agreuja per la sobre informació mediàtica i que sovint presencien.
Sabem quins són els punts clau en els que hem d’incidir:
Ajudar-los a entendre perquè han d’estar a casa. Si se’ls fa ser coresponsables i protagonistes de com ajuden així i contribueixen a mitigar la pandèmia, té un efecte social important en els nens.
La informació ben donada te un efecte ansiolitic. Cal mantenir-los informats, de manera oberta i directe per oferir-los una sensació de seguretat i reduïr la por.
Explicar-los de manera adequada a la seva edat. Protegir-los de l’excés d’informació. Respondre a les seves preguntes. Comprovar quina informació tenen i corregir el que no es correcte. Estar alerta del que els espanta més. No mentir-los mai, evitant l’alarmisme però tampoc minimitzar.
Reduïr la por, els hem de transmetre que les persones que en tenen cura saben be com cuidar-los i com protegir-los i que els metges ja saben que cal fer si es contagien. En cas de donar positiu en el test de detecció caldrà explicar-los quines mesures cal prendre de mes.
Ser coherents entre el que els diem i el que fem. Si reaccionem desmesuradament des del punt de vista emocional serà traumàtic pels nens
Es fonamental que els pares portin de la millor manera saludable l’ansietat per la pandèmia ara i després del confinament . Cal poder controlar la por i tolerar la incertesa de l’esdevenir, així s’ajuda als nens a estar preparats per afrontar les incerteses pròpies de la vida.
Cal evitar els pensaments negatius sobre el futur, si mes no, no compartir-ho amb els nens. Quan els grans no son conscients de les seves dificultats es mes fàcil que transmetin l’ansietat als nens.
La manera d’afrontar aquesta situació dependrà de molts factors i l’efecte que tingui també serà molt particular però cal que podem detectar quan esta tenint un efecte desbordant pel nen i que cal poder atendre per evitar seqüeles a curt i mig termini.
Si observem als nostres fills podrem percebre quan estan molt ansiosos, si pregunten continuadament per la malaltia, o si no es volen separar de nosaltres i ens segueixen arreu de casa. Si els veiem massa sovint de mal humor, irritables, que fan rebequeries per a qualsevol motiu. Si tenen problemes per dormir.
Acceptar la realitat. Els nens des de ben petits tenen la possibilitat de compensar les exigències que els adults els van imposant, dominant en un espai que son ells els qui en tenen l’omnipotència i aquest es el joc. Juguen per plaer però també perquè els permet poder expressar emocions com la ràbia i l’agressivitat. També els permet controlar l’ansietat que els produeix determinades situacions o conflictes.
El nen juga també per poder comunicar, expressar, i es per això que malgrat el seu llenguatge expressiu estigui poc desenvolupat, podem saber que senten i com viuen aquesta situació, observant, sense interferir, en el que ens diuen quan juguen. Desprès, els podem ajudar a posar nom al que senten i es mes fàcil que puguin aconseguir un millor benestar.
Si ajudem als nens a adaptar-se a aquesta situació d’estrès podem contribuïr a fer-los mes forts si es pot viure com un repte i no com una amenaça, millorant la seva resiliència (es la capacitat dels essers humans per superar situacions adverses), Signes que ens podrien preocupar
Però també es important que coneguem els signes de trastorns per estrés traumàtic, especialment amb els nens que tenen mes risc .
Segons el DSMV entre els desencadenants de trauma psicològic hi ha determinades circumstancies que amb mes probabilitat deixen seqüeles traumàtiques si s’ha produït la malaltia o mort d’un familiar.
Segons el document aprovat pel COPC (11 de març del 2020) l’objectiu es poder detectar el problema i intervenir el mes aviat possible. Els nens no poden reflexionar sobre si mateixos i necessiten ajuda per millorar el seu estat emocional.
Els símptomes que pot presentar un infant son:
- Emocionals:
- Inseguretat, preocupació en excés sobre la mort
- Ràbia
- Depressió, tristesa permanent
- Ansietat,
- Cognitius:
- Baixa tolerància a la frustració.
- Creences negatives sobre si mateix o els altres.
- Conductuals:
- Enuresi(encopresi).
- Impulsivitat.
- Agressivitat.
- Pèrdua d’hàbits adquirits.
- Comportar-se com un nen mes petit.
- Fisiologics i/o psicosomàtics:
- Alteració de la son, malsons .
- Problemes en l’alimentació, digestius.
- Problemes en la pell.
- Mal de cap.
Quan observem aquests signes en els nostres fills es molt important comptar amb l’ajuda dels professionals especialitzats.
Si els infants son atesos al Cdiap convé posar-se en contacte amb el professional de referència.
Avui 21https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/com-explicar-als-infants-motius-laillament-quarantena-pel-coronavirus
En aquest enllaç tenim tota la informació concreta i adient per explicar als infants que es el coronavirus i quines mesures hem de prendre per protegir-nos.
file:///C:/Users/EVA/Downloads/Datos%20adjuntos%20sin%20t%C3%ADtulo%2002413%20(2).pdf
En aquest enllaç es fan propostes de joc dirigit a nens amb Tea, però que són molt adients per a tots els nens.
Abril-2020
Autora: Eva Gibert, psicòloga del CDIAP MOLLET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada