dimarts, 14 d’octubre de 2008

Resum de la comunicació: "El límit en l'experiència corporal".

INTRODUCCIÓ

A partir del projecte de celebració d’aquestes jornades sobre els límits, ens varem plantejar parlar del límit de les capacitats motrius dels nens petits i de la seva relació amb els aspectes psicològics i de la interacció amb l’entorn.

Al CDIAP ens trobem habitualment infants que presenten una important simptomatologia en l’àrea motriu, sense tenir un diagnòstic de discapacitat, i/o afectació neurològica, i/o musculoesquelètica. És a partir d’aquests casos que ens varem proposar reflexionar al voltant del procés d’aprenentatge que condueix al nen al coneixement de les capacitats corporals. Observant que els factors físics, intrapersonals i interpersonals influeixen en aquest procés i com alhora, les competències motrius també influeixen en la formació de la personalitat de l’infant.

Ens plantegem qüestions sobre la construcció de l’esquema corporal, el coneixement del propi cos, les capacitats i limitacions, i la manera com se situa l’infant davant d’aquestes limitacions. Coneix, el seu límit? Ho té ben après? El coneix però actua per sota de les seves possibilitats? Actua per sobre de les seves possibilitats, posant-se en risc? Perquè?

ASPECTES PSICOLÒGICS SOBRE ELS LÍMITS MOTRIUS:

Per poder entendre el que significa conèixer els límits a través del cos és important recordar que el nadó neix amb una indiferenciació total entre el que passa dintre seu i el que passa fora. És la mare (o funció materna) l’encarregada d’organitzar tots aquests estímuls i sensacions que rep el nadó, per després retornar-li d’una manera més entenedora i significativa.

El procés de diferenciació, que es produeix des dels primers mesos de vida, permetrà que el nen acabi coneixent quina informació li arriba de l’entorn i quina prové del seu propi cos. De la mateixa manera, això li permetrà viure la seva mare con una persona diferenciada d’ell amb qui es relaciona contínuament, i a ell mateix com un subjecte diferenciat de l’altre.

A mida que el nen es va constituint com a subjecte, amb els seus propis desitjos, també començarà un procés d’aprenentatge de les seves capacitats sensoriomotrius, que el portaran a experimentar amb l’entorn mitjançant un sistema d’ assaig-error. Per que aquest aprenentatge sigui possible és necessari que els pares permetin al seu fill experimentar, comunicar-se amb el mon a través del moviment, i frustrar-se.

La frustració que sent el nen quan no arriba a aconseguir el que vol, és una experiència dolorosa però necessària per aprendre a tolerar i créixer a través d’ ella. És amb l’alternança del plaer i la desil·lusió com el nen pren consciència de sí mateix, aprèn lo que pot i lo que no pot fer, el que li està permès fer i el que està prohibit. (Míriam Botbol)

El dolor, és també un articulador del límit entre lo corporal i lo psíquic. Cada subjecte tindrà el seu propi llindar de dolor, i això li permetrà escollir quina experiència sent que és apte per a realitzar. La absència de registre corporal del dolor, tant en lo referit als límits del cos, com en lo referit a l’absència de por, de risc, o de dany corporal, porten al nen a un desdibuixament tal dels seus límits que connoten la no estructuració de la imatge. (Esteban Levin)

L’ APRENENTATGE MOTRIU EN EL NEN

El desenvolupament infantil és el resultat de la combinació de factors genètics i factors ambientals. És a dir, tot infant neix amb un potencial de desenvolupament, el desenvolupament d’aquest potencial vindrà determinat pels condicionants de l’entorn. Entenem l’entorn com un espai físic i d’objectes, i com espai de relacions amb adults i altres infants. Aquest conjunt de relacions acabaran configurant les capacitats de cada nadó tant a nivell motriu com a nivell de l’estructuració psíquica i mental.

No naixem coneixent el nostre cos de la mateixa manera que no coneixem l’entorn. El nen aprèn alhora el mon que l’envolta i a si mateix. A través d’aquest coneixement de si mateix desenvolupa allò que anomenem esquema corporal, entés no només com un coneixement de les diferents parts del cos (imatge figurativa), sinó que també inclou el coneixement de les capacitats i límits, allò que pot fer i no pot fer (imatge operativa).

A través de la interacció amb l’espai, els objectes i els altres, el nen arribarà a saber on està el seu límit en cada moment evolutiu. En el procés normal, el nen buscarà superar els seus límits situant-se en situacions de risc controlat que li permetin ampliar les seves capacitats. El reconeixement dels pares sobre aquests esforços de superació també són importants per motivar-se a continuar superant-se.

Factors que intervenen en aquest procés:
Característiques de l’espai.
Oportunitats de pràctica.
Desig i motivació del nen per explorar.
Reconeixement per part de l’entorn, dels aprenentatges i habilitats que es van assolint.
Relació amb els altres i amb un mateix.

QUE PASSA AMB ELS NENS QUE ACTUEN PER SOBRE DEL SEU LÍMIT, POSANT-SE EN PERILL? NEGUEN EL SEU LÍMIT O NO EL CONEIXEN?

Fenòmens observables:
Nens que s’accidenten sovint.
Nens “hiperactius” i/o manca d’atenció.
Torpesa.
Nens controladors.

Possibles causes:
Falta de pràctica motriu.
Pràctica, sense aprenentatge.
Recerca repetitiva de determinades sensacions.
Recerca de sensacions intenses.
Manifestació de l’angoixa i recerca de contenció.
La caiguda com a element de control sobre l’atenció de l’adult.
Nen indiferenciat:
Confusió fantasia-realitat.
Poca diferenciació amb les figures paternes, (excés de presencia de l’adult.
Dificultats de separació.

QUE PASSA AMB EL NEN QUE ACTUA PER SOTA DEL SEU LÍMIT?

Fenòmens observables:

Nens porucs (que es neguen)
Nens insegurs (que necessiten suport)
Nens passius

Possibles causes:

Inhibició
Reaccions aversives o de defensa sensorial
Hipotonia
Experiències negatives, condiciona experiències posteriors.
Pares fòbics o sobreprotectors. Transmeten incapacitat.
Pares exigents o hiperestimuladors. La demanda de l’adult no deixa espai al desig propi del nen, transmetent incapacitat.



CONCLUSIONS

- Pretenem aportar elements de reflexió i comprensió per als pares i els professionals, enfront d’alguns comportaments que manifesten els nens a l’hora d’afrontar els seus límits motrius. Tenint en compte que una conducta és el resultat de nombrosos factors.

- Varietat de factors que acaben definint una conducta motriu individual:
Genètics, prenatals.
Físics, neuromotrius, musculoesquelètics.
Sensorials.
Psíquics i subjectius.
Per influència de les relacions amb l’adult.

- Les experiències corporals, sensorials i emocionals que acompanyen el desenvolupament motriu, incideixen en la construcció de la imatge d’un mateix i en l’estructuració del subjecte.

BIBLIOGRAFIA

BOTBOL, MIRIAM. “Bebé, bienvenido al mundo”, Editorial síntesis, 2008.

LEVIN, ESTEBAN. “La función del hijo”, Editorial Nueva Visión.

COROMINES, JÚLIA. “Psicopatologia arcaica y desarrollo ensayo psicoanalítico”, Editorial Paidós Ibérica.

SHUMWAY-COOK, A. i WOOLLACOT, M. H. "Motor Control. Theory and Practical Applications." Lippincott Wilkinson & Wilkins. 2001.

BEAUDRY BELLEFEILLE, ISABELLE. Apunts curs: "Integración Sensorial: fundamentos teóricos y aplicaciones prácticas." Departament de Benestar i Familia. Barcelona. Novembre 2005.

Thaïs de Cruïlles. Psicòleg.
Carles A. Montserrat. Fisioterapeuta i psicomotricista.
CDIAP de Mollet del Vallès.